(Quadernet per al professorat)
ALUMNAT AMB SOBREDOTACIÓ INTEL·LECTUAL
Alguns apunts per obrir boca…
Eres mestre/a i has sentit o llegit comentaris sobre els xiquets i jòvens amb sobredotació intel·lectual.
Probablement recordes algun alumne excepcionalment capaç que hages tingut a la teua classe en el passat.
O pot ser tens algun xiquet excepcional actualment baix la teua responsabilitat.
Voldries donar resposta a les seues necessitats especials?
Començarem per alguns conceptes d’interés:
ESCOLA INCLUSIVA.
És un enfocament educatiu basa en la valoració de la diversitat com element enriquidor del procés d'ensenyament aprenentatge i en conseqüència afavoridor del desenvolupament humà.
Partint de la filosofia d’escola inclusiva, entenent que no són els alumnes els que s’han d’adaptar a l’escola sinó que és l'escola la que ha d'ajustar la seua organització i les seues intervencions a les necessitats educatives de l'alumnat que acull, i entre aquest alumnat de ben segur que hi haurà, tant alumnes amb altes capacitats com d'altres amb deficiències i les conseqüents discapacitats.
Si som capaços d’analitzar els nostres estils d’ensenyament, de ser innovadors i creatius en els nostres programes amb planificació i cura, i si som capaços de fomentar canvis positius en el desenvolupament tradicional de la nostra manera d’ensenyar. Si ho fem així, no sols contribuirem al desenvolupament específic dels nostres alumnes superdotats, sinò al de tots els nostres alumnes. (Verhaaren, 1990)
DEFINICIÓ D’ALTES CAPACITATS.
Renzulli ha creat una de les teories més sòlides per determinar el que ell anomena el comportament superdotat; és la teoria de les 3 anells, segons la qual hi ha una interacción entre les altes capacitats intel•lectuals, l’alt nivell de creativitat i el compromís en la tasca.
RESPOSTES EDUCATIVES.
Els alumnes amb altes capacitats intellectuals requereixen professors que coneguen bé les seues habilitats, talents i necessitats educatives i que estiguen disposats a col·laborar amb ells.
Si volem ensenyar apropiadament a un xiquet superdotat, hem ajudar-lo a trobar i a utilitzar els recursos que tenim a mà, obrir noves portes i derrocar obstacles en el seu aprenentatge. El professor és un director que orienta l'estudiant, no necessàriament la seua font de coneixement.
L’accel·leració és la reducción d’un curs per cada etapa educativa (primària o secundària). Dins l’accel·leració podem considerar la “flexibilització” que és una accel·leració no de tot el curs sinò d’algunes assignatures.
L’agrupament consisteix a ajuntar alumnes de caracterísitiques semblants i donar resposta a aquestes característiques.L’enriquiment curricular es pot concretar en unes quantes opcions: Ampliacions curriculars, Adaptacions curriculars, Entrenament metacognitiu…
Algunes suggerències en la metodología de treball:
§ Establir, en cada àreea itineraris complementaris o alternatius per als alumnes amb ritme d’aprenentatge més ràpid.
§ Proposar algunes activitats que suponen aconseguir entre tot el grup un objectiu comú, per a la qual cosa caldrà distribuir tasques i responsabilitats i generar una dinàmica de treball on hagen d’interactuar i proporcionar-se ajudes pera conseguir l’objecvtiu proposat.
§ Aprenentatge cooperatiu.
§ Ensenyament tutoritzat.
§ Organitzar grups d’alumnes per aprofundir en temes d’interés o realitzar xicotetes investigacions.
§ Disposeu a l’aula un racó amb diferents tipus de materials didàctics que servisquen per aprofundir o ampliar sobre diferents temes.
§ Flexibilitzar l’ús d’espais comuns del centre com la biblioteca, aula d’informàtica…en funció d’interessos comuns.
Si tens un alumne/a en classe del qual suspites que tinga sobredotació intel·lectual, cal que et poses en contacte amb el psicopedagog/a del centre i li ho comuniques. Ell/ella l’avaluarà (obtindrà informació de l’alumne/a, del context, dels pares i dels mestres que l’atenen) i després convindrà amb l’equip educatiu que l’atén la millor manera d’atendre’l: a nivell de centre, a nivell d’aula…
LEGISLACIÓ AL RESPECTE:
• Llei Orgànica d’Educació 2/2006 de 3 de maig de 2006.
• Decret 39/1998 de 31 de març del Govern Valencià d’ordenació de l’educació per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives especials.
• Ordre del 14 de juliol de 1999 de la Conselleria de Cultura, Educ. i Ciència sobre flexibilització del periòdes d’escolarització.
• Resolució del 22 de maig de 2009 de la Direcció General d’Avaluació, Innovació i Qualitat Educativa i de la Formació Professional , sobre l’autorització per realitzar projectes experimental per fomentar l’enriquiment curricular general i l’atenció als alumnes amb altes capacitats.
http://www.edu.gva.es/eva/docs/programas_exp/experiencias_atencion_alumnado.pdf
AROCAS, E. y otros .Orientacions per a l’Avaluació Psicopedagògica de l’Alumnat amb Altes capacitats. Generalitat Valenciana.
AROCAS, E. y otros. Experiencias de atención educativa con el alumnado de altas capacidades. Generalitat Valenciana.
- Guia per a la detecció i intervenció educativa en els alumnes amb altes capacitats intel•lectuals. Col•legi Oficial de Psicòlegs i del Col•legi Oficial de Pedagogs de Catalunya.
- Actividades de ampliación para el alumnado de altas capacidades. Orientaciones para el profesorado. Etapa Primaria. CREENA. Gobierno de Navarra
- Metodologías de enseñanza y aprendizaje en altas capacidades. Facultad de Psicología Evolutiva y de la Educación. Universidad de La Laguna
.- El alumno con sobredotación intelectual. Junta de Andalucía
Grup de treball adscrit al CEFIRE de Sagunt (CEIPs de N. Sra. De Begoña, Mediterráneo, Cervantes i Tierno Galván, SPE V-03 de Sagunt)
